Punt 1 - Estudi de l'aigua com a recurs

1.El cicle de l’aigua

 

L’aigua existeix a la terra en tres estats: Sòlid (gel i neu), líquid i gas(vapor d’aigua).

L’aigua, durant el seu cicle, està en canvi constant:

 

1-    Part de l’aigua que es troba als mars, oceans, rius, al sòl i a les plantes s’evapora i es barreja amb els altres gasos de l’atmosfera, formant l’aire.

2-    Quan l’aire està saturat de vapor d’aigua, la temperatura comença a baixar i no pot contenir l’excés de vapor, aquest es condensa en forma de petites gotes líquides.

Si la temperatura és molt baixa, se solidifica en forma de petits

cristalls de gel, així és com es formen els núvols.

3-    Quan les petites gotes d’aigua o els cristalls de gel que formen els núvols aconsegueixen la mida i el pes suficient per caure, es produeix una precipitació en forma líquida o sòlida.

4-    La pluja nodreix els cursos d’aigua i s’infiltra al subsòl constituint les aigües de les pluges subterrànies. L’aigua de pluja també és absorbida per les arrels de les plantes.

5-    L’aigua acumulada al subsòl emergeix a la superfície i alimenta rius i llacs.

6-    La neu i la calamarsa, així com el gel acumulat a les altres muntanyes  es fonen a causa de l’augment de la temperatura, transformant-se en aigua líquida que s’afegeix als rius i als mars.

7-    Els rius porten l’aigua altre cop al mar, completant- se així el cicle. Una petita part de l’aigua que cau, serà aprofitada pels éssers vius. Una altre petita part, es filtrarà pel sòl formant capes d’aigua.

 

2.Els ecosistemes aquàtics.

 

Els mars i els oceans són els ecosistemes marins més importants.

Una ecosistema és un sistema relativament autònom format per una comunitat natural i el seu medi ambient.

Hi ha diferents ecosistemes, hi ha ecosistemes d’aigua dolça, que son aigües estancades i aigües que corren. També hi ha ecosistemes d’aigua salada, que es troben a la costa, al mar profund i mar poc profund.

 

-> Relació entre els diferents éssers vius d’un ecosistema aquàtic:

La relació que hi ha entre l’ecosistema aquàtic i els altres, és per exemple, que algun animals de l’ecosistema terrestre s’alimenten dels peixos de la superfície, com per exemple les gavines.

També que  sense l’oxigenació de l’aigua, no podrien viure els peixos i cap ser viu aquàtic.

 

- Productors- Els principals organismes productors són les algues microscòpiques de fitoplàncton que viuen a prop de la superfície per poder captar la llum solar.Aquestes són capaces de realitzar la fotosíntesis. Utilitzen l’energia solar i converteixen la matèria inorgànica en matèria orgànica.

 

- Consumidors primaris- Els principals consumidors primaris són les algues microscòpiques de zooplàncton, que està constituït per petits crustacis, per larves d’invertebrats i per alevins de peixos que s’alimenten dels organismes de fitoplàncton.

 

- Consumidors secundaris i terciaris- Al mar hi ha diversos animals, com els taurons, els calamars, peixos, etc. que s’alimenten del zooplàncton i d’altres carnívors més petits.

 

- Descomponedors- Són els organismes que s’alimenten dels cadàvers i de les restes d’altres éssers vius que cauen constantment al fons marí.

També són organismes descomponedors els bacteris del fons que s’alimenten de les restes que deixen els organismes anteriors i que alliberen sals minerals que poden ser utilitzades pel fitoplàncton.

 

->Les agressions contra els ecosistemes aquàtics

 

Les principals agressions:

 

-Contaminació orgànica: Provocada per l’abocament d’aigües fecals sense tractar. Això comporta la proliferació de bacteris que esgoten l’oxigen de l’aigua i, després, l’aparició de bacteris que no necessiten oxigen i que produeixen substàncies tòxiques i pudents que provoquen la mort de tots els altres organismes aquàtics.

 -La bioconcentració: Es produeix pels abocaments d’herbicides, insecticides i substàncies tòxiques que es dissolen a l’aigua i que s’acumulen en els cossos dels éssers vius.

-El vessament del petroli: Provocat per l’abocament accidental o per la neteja dels tancs petroliers. Els petroli sura a l’aigua i n’impedeix l’oxigenació. Això provoca la mort del fitoplàncton i, per tant, el col·lapse de tota la xarxa tròfica de la zona.

 

 

3.Relació entre l’aigua i el sorgiment de les primeres civilitzacions (Egipte i Mesopotàmia)

 -Les primeres ciutats i posteriorment les grans ciutats van sorgir a la vora de l’aigua dolça, a  Mesopotàmia on segons els judicis històrics menys polèmics va sorgir la civilització. El concepte de Mesopotàmia posseeix una etimologia grega que significa “entre rius”: el Tigris i l’Éufrates.

 

 La situació geogràfica d’Egipte presenta dos grans avantatges: per una banda, té un desert  per aïllar-se del enemics i per altra banda, té el riu Nil que es carcteritza per tenir un règim de crescudes elevades i que permet la fertilització de les terres de conreu.

La primavera a les terres on neix el riu Nil les pluges s’alimenten del caudal dels rius.

Del Juny al Setembre la llera del Nil creix i se’n va cap el mar, d’aquesta manera inunda totes les terres de la riba. A l’octubre les aigües es retiren i deixen un llit negre que faciliten els camps de conreu.

-> Situació d'Espanya amb l’aigua

La política de l’aigua a Espanya s’ha basat en l’augment de recursos hídrics, això ha fet que Espanya sigui el quart país del món amb un major nombre de grans preses. Els usos de l’aigua a Espanya es distribueixen per sectors. L’ús urbà suposa entre el 8 i 10 per cent del consum d’aigua. Aquest percentatge es preveu que augmenti pel desenvolupament del turisme, precisament en les zones on l’aigua és més escassa i s’empra amb finalitats d’oci. En el subministrament d’aigua a ciutats i indústries un dels principals problemes és el de les pèrdues en les canonades de distribució, s’estima que del 50% al 70% de l’aigua que s’extreu es desperdici, per evaporació, fugides i altres motius. Segons alguns experts les xifres es podrien reduir fins a un 15%.

 A Espanya, prop del 80% dels recursos hídrics s’empren en l’agricultura. Actualment existeixen 3.700.000 hectàrees en regadiu. Segons dades de d’institut Nacional Estadístic (INE), a Espanya es van consumir en 1999 22.771 Hm3 d’aigua, dels quals 17.681 Hm3 s’utilitzen per a reg, 3.536 Hm3 van estar destinats a proveïment urbà i la resta, 1.554 Hm3, es va destinar a ús industrial. Un dels motius pel qual no hi ha una bona cultura de l’aigua a Espanya, és pel baix preu que té aquest bé en el nostre país.

En els últims deu anys el 13% de l’aigua de les ciutats s’ha abocat directament als rius o al mar sense tractar. En total, 1.079 pobles de més de 2.000 habitants manquen de depuradora, la qual cosa no compleix amb els requisits marcats per la Unió Europea.

Des de l’any passat l’ajuntament d’algunes comunitats autònomes d’Espanya per falta d’aigua han fet unes restriccions d’aigua, a causa de la sequera que estem patint fa un parell d’anys.

 

4. Decàleg

 

Espanya mira al cel esperant l’aigua. Els embassaments del pas es troben a un nivell molt baix de capacitat en els últims deu anys. Camps verds com els de Galícia s’han tornat grocs. I a Barcelona es preparen per rebre aigua dolça en vaixells procedents  d’altres llocs espanyols i també de França.

 El país "pateix la pitjor sequera dels últims deu anys", assegura el director general de  l’Aigua, Jaume Palop. La seva intensitat supera fins la dels 90, una dècada negra en la qual algunes zones del país visqueren restriccions d’ aigua de 12 hores al dia.

 

Les primeres restriccions ja han començat. Més de 400 localitats de Catalunya, entre elles Barcelona, no poden utilitzar ja aigua potable per regar, netejar els carrers o omplir les piscines.

 L’arc del mediterrani és la zona més afectada. A Catalunya no hi ha hagut pluges considerables en 20 mesos.

Però la falta d’ aigua afecta a més zones: Andalusia, en el sud, encara en el 2008 el seu quart any consecutiu de sequera. València haurà d’aplicar també restriccions d’ aigua en els cultius agrícoles. Madrid acaba de complir un any sense restriccions, però la falta de pluges té en la capital i el seu entorn una altra conseqüència: la contaminació no es neteja i es reforça amb vents africans.

 Espanya és un país que coneix bé l’escassetat d’aigua. En els últims deu anys s’han enfrontat en moltes ocasions a períodes de sequera. 

L’any passat hi va haver molta sequera a Espanya, amb un 20% menys de les pluges que als darrers 30 anys.